Els Maquis del Bages i al Berguedà

Els Maquis del Bages i al Berguedà

ELS MAQUIS, GUERRILLERS ANTIFASCISTES, ES MOVIEN PRINCIPALMENT PER ZONES MUNTANYOSES,
SENT EL BAGES I EL BERGUEDÀ DELS TERRITORIS MÉS TREPITJATS.

El Bages i el Berguedà són dels territoris més trepitjats pels maquis, destaquem entre d’altres llocs històrics:

Sallent: considerat un poble “maqui”. Els seus entorns i la gent que va viure aquells anys, són testimoni de diversos fets relacionats amb la memòria i la història dels maquis.
Castelltallat: els maquis es van moure per l’entorn del poble i la serra de Castelltallat
Palà de Torruellà, i altres pobles propers a Súria, estan carregats d’històries i llegendes relacionades amb els maquis.
Olvan: el 26 d’octubre de 1951, a les 8 del vespre, dos maquis entraren a la botiga de cal Lluís d’Olvan. Segurament un d’ells era Ramon Vila. S’emportaren diners (entre 600 i 800 pessetes) i queviures
L’Espunyola: els guerrillers que, entre els anys 40 i 50, es van moure pel Berguedà tendiren a fer-se més presents a l’est que a l’oest de la comarca, però a l’Espunyola també en van veure passar uns quants.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va sorgir un moviment guerrillers antifascistes de resistència a Espanya, coneguts com a Maquis. El període de màxima activitat guerrillera es va donar entre el 1938 i inicis dels 50, però el final no va ser marcat fins les morts a trets de Quico Sabater en el 60, Ramon Vila en el 63, a Catalunya, i José Castro Veiga en el 65, a Galícia. La majoria de guerrilles van tenir el seu origen en el moment de la derrota de la República, amb un considerable nombre de fugitius, que fugien de les represàlies o es negaven a lliurar les armes. Tots aquests fugitius van buscar refugi en les muntanyes per sobreviure. Amb el temps, alguns d’aquests fugits van constituir els primers grups Maquis. Sent la Guàrdia Civil la força encarregada de perseguir‐los sense contemplacions.
Tota l’activitat de caire polític o sindical fora del règim va quedar prohibida i, per tant, penada judicialment. La repressió i les execucions van ser habituals, uns 150.000 catalans van anar a parar a camps de concentració i a presons i uns 4.000 van ser afusellats per motius polítics.
La raó de ser dels maquis era combatre el règim de Franco. Per aconseguir‐ho i cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la situació generalitzada de misèria i repressió realitzaven una sèrie d’accions:
– sabotatges en indústries, sistemes de comunicació, transport i electricitat. Es buscava la paralització de l’activitat. Les colònies industrials del Llobregat i les línies d’electricitat del Bages van ser objectius reiterats de Ramon Vila i Marcel•lí Massana.
– segrestos d’individus acabalats
– assassinats de personalitats destacades del règim.
– atracaments per aconseguir diners necessaris per activitats de propaganda, armes, suport a les organitzacions a l’exili o a l’interior i ajudar els que estaven a la presó i a llurs famílies
Després d’actuar els maquis trobaven refugi en masies i en els boscos i muntanyes del territori de la Catalunya central que ells coneixien tan bé. Els maquis es movien principalment per zones muntanyoses, sobretot per zones boscoses i de vegetació densa
Els habitants dels masos proporcionaven amagatalls segurs i suport logístic mentre la guàrdia civil engegava grans batudes per trobar-los sense entrar, tanmateix, en aquells territoris boscosos i abruptes on sabien perfectament que els maquis s’hi amagaven.

Ajudar els maquis era perillós, molts van ser perseguits i empresonats i, fins i tot en alguns casos, morts en tèrboles circumstàncies. Un d’aquests fets va succeir, la nit del 10 a l’11 de novembre del 49, la Guàrdia Civil de Berga va fer una batuda a Berga i les masies del voltant en que detingué 27 homes i dones acusats de col•laborar amb la guerrilla. Cinc d’ells van morir en aplicació de la «llei de fugues». Pels altres començava un procés judicial que s’allargarà sis anys.
Pels antifascistes arribar a l’altra banda dels Pirineus significava estar salvat, ja que la Guàrdia Civil i els militars quedaven enrere. Els maquis també comptaven a França amb el suport de militants i de la CNT a l’exili. Una de les figures destacades era Josep Ester Borràs (Berga, 1913‐Alès, 1980), fundador de les Joventuts Llibertàries a Berga que participà molt activament en la resistència contra el nazisme.
La darrera etapa es va caracteritzar per l’actuació personal d’uns quants llibertaris irreductibles que prolongaren la lluita sense el suport de les organitzacions polítiques. La trajectòria de Ramon Massana, Quico Sabaté i Josep Lluís Facerias –tots tres morts a trets‐ són∙il•lustratives d’aquest període.

Uns dels maquis més presents pel territori del Bages i el Berguedà:

Merceli massana maquiMarcel.lí Massana i Bancells (Berga, 1918 – Mas Letallet, Foix, 1981)
La guerra civil el sorprèn als 17 anys; Massana participa de l’onada revolucionària inicial i marxà voluntari cap al front. Acaba la guerra esperant els vaixells que no van arribar mai al port d’Alacant i es converteix en un més dels presoners del camp d’Albatera. El seu consell de guerra té lloc el 1942; és condemnat a 15 anys de reclusió temporal però el 1943 obté la llibertat condicional. Tot seguit és cridat al servei militar, però ell s’amaga a la muntanya i comença a dedicar‐se al contraban amb França i Andorra. Ingressa a la CNT a l’exili i participa en sabotatges (la Nou de Berguedà), segrestos (Can Flaquer) i atracaments (Cercs, Malanyeu, les Lloses). També va fer de guia i enllaç entre dirigents exiliats i persones compromeses a l’interior. La seva fama s’estén però ell aconsegueix sempre escapolir‐se de les forces policials. L’any 1951 abandona la lluita armada; desmoralitzat per l’estratègia de l’anarquisme a l’exili.

ramon_vila_caracremada_

Porta llibre Josep Clara

Ramon Vila Capdevila (Peguera, 1908 ‐ Castellnou de Bages, 1963)
Nasqué en una modesta família, un incendi els va cremar la casa, que li provocà marques i el sobrenom de “Caracremada”
S’afilià a la CNT i el 1932 participà en la insurrecció obrera de la conca de l’Alt Llobregat, que li valgué uns mesos de presó. Va intervenir en la vaga de tramvies i tornà a ser empresonat. En començar la guerra, s’allistà a la Columna de Ferro de València i després a la Brigada Columna Terra i Llibertat. S’exilià a França el 1939, on fou internat al camp de concentració de Saint‐Cyprien i al d’Argelers, d’on va fugir.

El 1943, fou detingut pels nazis a Perpinyà, l’any següent s’escapà i s’incorporà a la resistència francesa, realitzant múltiples sabotatges. Les autoritats franceses li concediren la Legió d’Honor, que ell rebutjà. Tornà al país per continuar la guerra perduda. Home solitari, robust i avesat a la duresa de la muntanya, centrà les seves accions en el sabotatge de les torres elèctriques, tot esperant que el caos sobrevingués. També serví de guia dels clandestins que es movien entre França i Barcelona i participà en accions conjuntes amb Marcel∙lí Massana.

Irreductible, ell continua la lluita quan tots els altres havien abandonat o caigut. Desconnectat de l’organització, i seguia una vida mot humil. L’agost del 63 és mort per la guàrdia civil a la Creu del Perelló, després d’haver sabotejat unes línies elèctriques a Rajadell.

El CAMPIONAT MAQUI no té un caire polític, vol donar a conèixer i crear interès cap aquests homes i dones. La vinculació del Campionat Maqui de curses de muntanya del Bages i el Berguedà amb els guerrillers maquis ve pel llegat històric d’aquests territoris. Els Maquis, a part de les seves reivindicacions polítiques, eren homes i dones definits per una sèrie d’ atributs: la valentia, la fortalesa mental, el seu esperit romàntic “d’aire de llibertat”, el coneixement del territori, la seva fortalesa per sobreviure en els boscos, etc. Aquests valors són element d’identitat del territori, de l’esportista de muntanya i de tots aquells que tenen una estima pel país on viuen i volen gaudir de la muntanya, per això us convidem a endinsar-vos en aquest món i si teniu interès sobre la temàtica us convidem, a descobrir la història del nostre país i d’aquests herois i heroïnes.

Per a més informació www.territorimaquis.cat

Experience the future of biking

Ride into the future with our electric bikes

Ride into the future with our electric bikes